Recentment, en una resolució del 24 de setembre passat, el Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) va determinar que la persona física representant de l’administrador d’una societat haurà de cobrar aquesta prestació de serveis a banda de la remuneració que percebi pel seu càrrec de conseller o administrador de la societat matriu. Aquesta resolució pot significar un abans i un després, ja que té implicacions fiscals directes importants, tant per a les empreses com per als administradors.
Abans d’entrar en matèria sobre aquesta resolució, potser convé recordar breument els requisits sobre l’exempció de l’IP en termes d’“empresa familiar”, regulats a través de l’article 8.U i 8.Dos de la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’impost sobre patrimoni. Aquells supòsits exempts de tributar per aquest impost, així com els requisits necessaris per poder aplicar l’exempció, són els següents:
- Que els béns i els drets estiguin afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica, empresarial o professional, en els termes de l’article 29 de la Llei de l’IRPF i 22 del Reglament del dit impost. És a dir, que l’entitat no tingui caràcter patrimonial (gestionar patrimoni). de caràcter mobiliari o immobiliari).
* En els casos en què l’activitat econòmica d’una societat sigui l’arrendament d’immobles s’hauran de complir els requisits previstos a l’article 27.2 Llei de l’IRPF, és a dir, quan per a l’ordenació d’aquesta s’utilitzi, almenys, una persona amb contracte laboral i a jornada completa. - Que la participació individual del soci al capital social de l’entitat sigui, com a mínim, del 5%. Addicionalment, també poden aplicar aquells contribuents el grau de participació dels quals sigui del 20%, incloent-hi la participació del cònjuge, ascendent, descendent o col·laterals de fins a segon grau.
- Que el subjecte passiu exerceixi efectivament funcions de direcció a l’entitat, percebent una remuneració que representi més del 50 per 100 dels rendiments empresarials, professionals i de treball personal.
* A efectes del càlcul, no es computaran les remuneracions per les funcions de direcció que s’exerceixin a les entitats que, si escau, es posseeixin participacions exemptes d’aquest impost.
FUNCIONS DE REPRESENTACIÓ S’HAN DE VALORAR COM A OPERACIONS VINCULADES
Aquesta resolució del TEAC unifica el tractament fiscal sobre la remuneració de les persones físiques que presten serveis de representació a societats administradores d’altres vinculades. Fins ara era molt comú que l’administrador d’una societat holding, que era administradora d’altres empreses vinculades, també realitzés les funcions de persona física representant d’aquestes.
L’òrgan economicoadministratiu considera que aquests serveis prestats a les participades no es poden incloure dins de la seva retribució general percebuda com a administrador de la societat “holding”, ja que són serveis prestats addicionals a les funcions del seu càrrec, i no es poden incloure ni al contracte de nomenament ni als estatuts socials.
D’acord amb el criteri unificat, la prestació de serveis de representació per part de l’administrador de la societat matriu s’haurà de tractar com una operació totalment independent del càrrec d’administrador, vinculada, i s’haurà de valorar a preu de mercat (per tant, no aplicarà l’establert a l’article 18.2.b) de la Llei 27/2014, de l’impost sobre societats, que exclou de la consideració d’operació vinculada la retribució dels administradors en l’exercici de funcions. Per tant, això implicarà que l’Agència Tributària pugui estimar, a preu de mercat, quin és l’import que imputarà al representant persona física, que de cop veurà incrementada la seva base imposable general de l’IRPF. Això suposa una gran diferència respecte a les retribucions dels administradors, que es poden fixar lliurement als Estatuts Socials de la Societat.
INCERTESA DAVANT DELS POSSIBLES GREUS IMPLICACIONS FISCALS
Aquesta resolució genera una gran incertesa, ja que actualment no se sap quins criteris utilitzarà l’Agència Tributària per estimar aquestes remuneracions derivades de les funcions de representant persona física. Sens dubte, això pot comportar conseqüències molt greus a nivell fiscal. Sense anar més lluny, amb aquesta resolució, el TEAC va resoldre a favor de l’AEAT el recurs interposat per la Direcció d’Inspecció d’Hisenda contra la resolució del Tribunal Econòmic Regional de València. En aquest cas, Hisenda va considerar una operació vinculada les funcions de representació que el conseller en qüestió prestava en dues firmes associades a què administrava. Va quantificar el valor del seu treball a les filials a preu de mercat, i el contribuent va haver de regularitzar el seu IRPF i incrementar la seva base imposable general en una quantitat addicional propera al milió d’euros, cosa que permet a l’empresa que pagava el salari d’administrador incloure el salari addicional dins de les despeses deduïbles a IS.
EXEMPLE
David exerceix funcions de direcció a la companyia “X” per la qual percep 1.000,00 € bruts mensuals, sent aquests el total dels seus ingressos. A més, té el 50% de les participacions de la societat. Per tant, compleix els requisits per accedir a l’exempció en IP i no tributar per la tinença d’aquestes participacions (actualment presenta IP pel fet que el total dels seus béns i drets superen els 3 M€).
De la companyia “X” depenen altres 3 entitats participades: A, B i C. Totes elles creen una estructura empresarial comunament coneguda com a “holding”. La societat “X” també és administradora d’una (“A”), i la persona física designada com a representant és David.
Doncs bé, ara Hisenda considera que els serveis prestats per David com a representant persona física a “A” no s’inclouen en els honoraris que percep com a administrador de “X”, i que aquests s’haurien de cobrar a part. Per aquest motiu, Hisenda considera aquesta prestació com una operació vinculada i la valora a preu de mercat, quantificant-la en un salari de 1.200,00 € bruts mensuals. Aquest fet suposa que allò que cobra d’administrador a l’entitat X ja no suposa la major part dels seus ingressos, i estaria incomplint un dels requisits. David perdria l’exempció a IP i passaria a tributar per la tinença d’aquestes participacions.
A més d’aquesta implicació a nivell d’IP (i de la que tindria en un futur a nivell d’ISD, en què la transmissió per successió o donació de participacions en empresa familiar gaudeix d’una reducció del 95% a la base imposable), David també veurà incrementada la base imposable general del seu IRPF en 14.400,00 € (ja que Hisenda li “imputaria” aquest salari com si ho hagués percebut), i haurà de presentar rectificació del seu IRPF i liquidar les diferències a més de les sancions i els interessos de demora. Finalment, la societat “X” ha d’incloure els 14.400,00 € com a salari addicional dins de les despeses deduïbles al seu impost sobre societats.
CONCLUSIONS
Aquesta resolució del TEAC suposa un cop dur tant als administradors de les societats com a les mateixes empreses. D’una banda, només aconsegueix complicar l’exempció de l’IP (i també de l’Impost de Grans Fortunes) a l’empresa familiar. D’altra banda, obliga les empreses a actuar i a anticipar-se davant la possible repercussió a l’IRPF dels seus administradors.
És clar que, si l’Agència Tributària detecta un administrador com a representant persona física d’una entitat vinculada, considerarà que hi ha una prestació de serveis que hauria d’estar remunerada i també considerarà que aquesta retribució s’està ocultant per evitar tributar-hi a l’IRPF. La valorarà a preu de mercat i la imputarà a l’IRPF de la persona en qüestió, encara que evidentment aquest salari no hagi estat percebut per aquesta part. I a nivell d’IS, les entitats hauran de reflectir una comptabilitat correcta i distingir entre la retribució per les funcions d’administrador i la retribució per les funcions de representant en entitats vinculades. Tot això suposa sens dubte un esforç addicional en termes de compliment fiscal
Les primeres solucions que s’acosten a curt termini poden ser canvis d’administrador a l’entitat vinculada i/o canvis de la persona representant. Tot i això, no és or tot el que llueix. es podria evitar el risc de perdre l’exempció de les participacions en IP, no evitaríem la implicació fiscal a l’IRPF. En canvi, amb un canvi d’administrador, es pot designar una altra persona (en lloc de l’entitat dominant) i fixar als estatuts la seva remuneració (en aquest cas no serà a preu de mercat).
