Evita conflictes: com els cònjuges vidus o parelles supervivents poden canviar el dret sobre l’herència

07/06/24

Actualment, els models de família de la nostra societat són múltiples i variats i això implica, moltes vegades, que les relacions jurídiques d’aquestes siguin cada cop més complexes en vida dels seus membres i, òbviament, també en morir-ne algun.

Per tal d’ordenar la successió, el millor mecanisme per nomenar un o més hereus, establir llegats i/o altres disposicions per a després de la mort és atorgar testament. No obstant això, si una persona mor sense haver atorgat testament o l’hereu nomenat no arriba a ser-ho, operarà la successió legal o intestada regulada als art. 441 a 444 de la Llei 10/2008, del 10 de juliol, del Llibre IV del Codi Civil de Catalunya.

Una de les novetats principals que ha introduït el legislador català en la successió intestada és l’equiparació de drets successoris dels cònjuges i dels convivents de les parelles estables, ja sigui de caràcter heterosexual o homosexual, si bé exigint com a únic requisit per a aquesta equiparació que la convivència hagi perdurat fins al moment de la mort del finat.

A més, la posició del cònjuge vidu o el convivent superb d’una parella estable queda reforçada si coincideix amb fills o descendents del causant, ja que se li reconeix:

el dret a l’usdefruit universal de l’herència amb caràcter vitalici, per la qual cosa no s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent contrau nou matrimoni o constitueix una nova parella estable (art. 442-4.3 del CCCat.);

el dret a optar per commutar l’usdefruit universal de l’herència per l’atribució d’una quarta part alíquota de l’herència i, a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar (art. 442-5.1 del CCCat.).

Commutar, entès com a “substituir o canviar”, l’usdefruit universal de l’herència pot ser una bona opció si el que pretén el cònjuge vidu o el convivent supervivent és tenir la plena propietat de diners i/o de béns, o dit altrament, quan no es vol mantenir un dret compartit sobre un patrimoni (usdefruit i nua propietat) amb els hereus. Els motius o les circumstàncies per no desitjar mantenir una situació de dret compartit sobre un patrimoni poden ser diverses, si bé, en la majoria dels casos, són per manca d’enteniment amb els altres cotitulars.

La decisió d’optar per commutar usdefruit universal ha de venir precedida d’una valoració econòmica dels béns que integren l’herència, ja que es podria donar el cas que el valor econòmic dels béns fos escàs, però se’n pogués obtenir una rendibilitat atractiva. que podria gaudir en la condició d’usufructuari, si aquest no exercités el dret a opció.

La facultat de commutar l’usdefruit universal de l’herència és exclusivament del cònjuge vidu o convivent de parella estable supervivent, per la qual cosa no pot ser imposada ni pels fills o descendents hereus del difunt ni judicialment i únicament pot sol·licitar l’atribució de l’usdefruit de la habitatge conjugal o familiar si aquest forma part de l’actiu hereditari del finat.

El dret d’optar per commutar l’usdefruit universal de l’herència s’ha d’exercir mitjançant una declaració de voluntat unilateral i receptiva, adreçada a l’hereu o cohereus comunicant el desig de commutar l’usdefruit universal de l’herència de conformitat amb allò que preveu l’art. 442-5 del CCCat. i sense que sigui necessari exposar cap causa o justificació al respecte. Assegut això, el més recomanable serà la remissió d’una carta mitjançant burofax o per conducte notarial per tal que quedi constància del contingut de la comunicació i que el destinatari l’ha rebut correctament, o si escau, malgrat que s’ha intentant-ne el lliurament, això no ha estat possible per causa imputable al receptor si es nega a rebre-la.

L’art. 445-5.2 del CCCat. estableix que “l’opció de commutar es pot exercir en el termini d’un any a comptar de la mort del causant i s’extingeix si el cònjuge vidu o el convivent, la parella estable supervivent, accepta expressament l’adjudicació de l’usdefruit universal”.

El termini d’un any és de caducitat. No obstant això, a la pràctica, aquest es reduirà a sis mesos, ja que el termini en què s’ha de presentar l’autoliquidació de l’impost sobre successions i donacions, sense recàrrecs ni meritació d’interessos.

Un dels problemes que sorgeix habitualment és que, comunicat dins el termini i en la forma escaient el dret a commutar l’usdefruit universal de l’herència als hereus, les parts entrin en conflicte com determinar la quarta part alíquota de l’herència a favor de l’optant.

Per calcular l’atribució de la quarta part alíquota de l’herència, es parteix del valor dels béns de l’actiu hereditari líquid (minorant els deutes i les càrregues hereditàries) en el moment de la mort del causant i es descompten els béns disposats en codicil o pacte successori i, si escau, el valor de l’usdefruit de l’habitatge que també s’atribueix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent (ja que ja se li ha adjudicat en virtut de l’art. 442-5.3 del CCCat.) però no les legítimes. El valor resultant es divideix entre quatre i el resultat és el valor de la quarta part alíquota.

Per tant, el valor de l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar només es té en compte per calcular el valor de l’actiu líquid de l’herència per obtenir la quarta part alíquota, però no experimenta cap reducció una vegada determinat, ja que el valor de l’usdefruit no es descompta ni s’imputa a la quarta part alíquota.

L’atribució de la quarta part alíquota de l’herència es pot satisfer mitjançant l’adjudicació al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent de béns de l’herència o en diners, a elecció dels hereus, aplicant les regles del llegat de part alíquota (442 -5.5 del CCCat.).

El causant pot impedir l’exercici del dret a commutar l’usdefruit universal simplement atorgant testament, sempre que no sigui revocatori (art. 422-9.5 del CCCat.) o atribuint a títol particular l’habitatge conjugal o familiar a una persona diferent del cònjuge vidu o al convivent supervivent en codicil o pacte successori (art. 442-5.3 del CCCat.), i modular-lo limitant el dret als hereus a decidir com es paga la quarta part alíquota, per exemple, imposant el pagament en béns relictes concrets.

Exposat això, hem de valorar amb el client si la commutació de l’usdefruit universal de l’herència pot ser una bona solució per evitar o reduir la possible conflictivitat que pot sorgir entre el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent i els hereus, més si si aquests són descendents del causant d’anteriors relacions.

A Poch & Advocats tenim àmplia experiència en drets sobre l’herència. Si vols més informació sobre com evitar aquest tipus de problemes, posa’t en contacte amb nosaltres!