El passat 1 de juliol va iniciar la campanya de presentació de l’Impost de societats per a les empreses amb l’exercici comptable coincident amb l’any natural.
Destaquem que La Llei de Pressupostos de 2023, va introduir entre altres mesures, la modificació de l’article 29 del LIS, amb efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2023, en els següents termes: “1. El tipus general de gravamen per als contribuents d’aquest Impost serà el 25%, excepte per a les entitats l’import net de les quals de la xifra de negocis del període impositiu immediat anterior sigui inferior a 1 milió d’euros, que serà el 23%.”
En conseqüència, per als exercicis iniciats a partir de l’1 de gener de 2023, i per a les societats que en l’exercici anterior (2022) tinguessin un import net de la xifra de negocis inferior a 1 milió d’euros, el tipus impositiu disminuirà del 25% al 23%. Per tant, en el tancament de 2022, aquestes societats hauran d’actualitzar a aquest nou tipus impositiu els saldos que tinguessin per actius i passius per impostos diferits, que tindrà efectes en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici 2022.
Aspectes clau en l’elaboració i càlcul de l’Impost de Societats
Indiquem a continuació els punts més rellevants per a l’elaboració i càlcul del citat impost.
El resultat fiscal o base imposable de l’Impost de Societats partirà sempre del resultat comptable, però serà molt probable que el resultat comptable i el resultat fiscal no coincideixin.
Si durant l’exercici no existeixen registres que s’hagin d’ajustar en l’impost, el resultat comptable i fiscal coincidirà, però pot existir la possibilitat que es realitzin una sèrie d’ajustos, que són les diferències permanents i diferències temporals, que seran les responsables que el resultat fiscal difereixi del resultat comptable obtingut.
Destacarem els ajustos més rellevants:
Deduïbilitat de les despeses
Perquè una despesa sigui fiscalment deduïble ha de complir amb el principi de meritació que estableix que el fet econòmic en qüestió es registra en el moment en què ocorre i no quan es paga.
Amortitzacions
El registre comptable de l’amortització dels immobilitzats haurà d’aplicar-se a raó dels coeficients corresponents segons cada tipus d’immobilitzat. Així i tot, existeix la possibilitat d’aplicar amortització lliurement en els casos descrits en l’article 12.3 del LIS fins a aconseguir l’import del bé. Les quantitats aplicades a la llibertat d’amortització minoraran, a efectes fiscals, el valor dels elements amortitzats.
Correccions de valor per insolvències
Es podrà deduir com a major despesa aquells crèdits que, en la data de la meritació de l’impost, compleixin amb els criteris següents:
- Venciment del crèdit sigui major a 6 mesos.
- Que el deutor es trobi en situació de concurs o bé estigui processat per delicte d’alçament de béns.
- Que l’obligació de pagament hagi estat reclamada.
Provisions de despeses
Si durant l’exercici, o bé al final d’aquest, s’han realitzat registres de provisions, s’haurà de realitzar una bona anàlisi pel fet que no sempre seran fiscalment deduïbles i, per tant, s’hauran d’ajustar en l’impost.
Doncs bé, en l’article 14 de la LIS, s’identifica quines seran les provisions permeses i els límits d’aquestes. Les més recurrents solen ser provisions per pèrdues d’existències, o provisions per una despesa que es prevegi tenir en el futur i, donat el resultat obtingut, es prefereixi registrar en l’exercici actual per a reduir la despesa per impost.
Així i tot, sempre serà necessari tenir un document justificatiu d’aquestes despeses perquè, en cas de revisió o inspecció, es pugui demostrar davant l’Organisme corresponent, que aquestes despeses corresponen a l’exercici en el qual es van registrar i, per tant, han de donar-se com a deduïble.
Despeses no deduïbles
L’article 15 del LIS estableix els diferents conceptes de despeses que no seran permesos com a deduïbles i pels quals haurem d’ajustar en l’impost. Els més recurrents són les despeses de sancions, multes i recàrrecs. Així mateix, aquelles despeses que la societat hagi incorregut, però no tinguin res a veure amb l’activitat de l’empresa, seran considerades com no deduïbles per qualificar-se com una liberalitat.
Cal destacar que les despeses destinades a atencions a clients sí que tindran la consideració de despesa fiscalment deduïble fins al límit de l’1% de la xifra de negocis de l’exercici en curs.
Reducció per compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors
Si durant els exercicis anteriors es van obtenir bases imposables negatives i en aquest exercici resulta una base positiva, serà possible la reducció de la base imposable utilitzant els resultats negatius d’exercicis anteriors. D’aquesta manera, es compensaran els imports negatius obtenint un estalvi fiscal en l’impost actual.
És important, que les bases imposables negatives estiguin ben identificades en el model 200 de l’exercici anterior i existeixi un bon seguiment d’aquestes, en cas contrari podrien rebre’s comprovacions per part de l’administració i, si aquestes bases negatives d’exercicis anteriors no poden ser justificades correctament, la compensació realitzada en el present exercici no serà vàlida.
Exempció per dividends
La recepció de dividends per part d’una societat en la qual és partícip, solament tributarà per un 5% del total percebut, segons s’estableix en l’article 20.1 del LIS. Per això, en l’impost de societats existirà un estalvi de l’impost per aquest 95% de dividends exempts.
Reserva de capitalització
Regulat en l’article 25 del LIS, permet al contribuent disminuir la base imposable en un 10% de l’import incrementat dels seus fons propis durant l’exercici en curs. Per al càlcul d’aquesta disminució s’analitzarà quin ha estat l’impacte existent en els fons propis durant l’exercici de tancament. L’import que finalment s’apliqui, haurà de dotar-se a reserves de manera separada.
Reserva d’anivellament
Regulat en l’article 106 del LIS, només serà aplicable per a aquelles societats que en l’exercici anterior hagin facturat menys de 6M d’euros. Consisteixen en la minoració del 10% de la base imposable, amb la peculiaritat que, a diferència de la reserva de capitalització, l’import minorat en l’exercici en curs haurà d’addicionar-se a la base imposable de l’exercici que conclogui passat 5 anys. Aquesta addició haurà d’avançar-se en el cas que la societat tingui pèrdues, per l’import de la base imposable negativa.
S’ha de tenir en compte que aquests tres últims punts descrits, l’exempció de dividends i la reducció de la base imposable per aplicació de la reserva de capitalització i anivellament, podran aplicar-se sempre que la societat compleixi amb els requisits descrits en cada cas, motiu pel qual no totes les societats podran imputar-ho en els seus tancaments.
La Importància d’una anàlisi especialitzada en el tancament comptable i fiscal
Si bé és cert que en el tancament comptable i fiscal de la societat han de tenir-se en compte multitud de qüestions (amortitzacions, existències, reclassificacions de deutes i crèdits, deterioracions i provisions, moneda estrangera, etc.), en aquest article ens hem limitat a treballar aquells aspectes més rellevants i incidents en el tancament de l’exercici.
Les normatives comptable i fiscal tenen nombrosos canvis anys després d’any que poden afectar l’aplicació dels ajustos realitzats en la societat, per la qual cosa es recomana realitzar una anàlisi amb un especialista perquè pugui assessorar sobre la correcta imputació dels ajustos disponibles per a cada societat en particular.
En el nostre equip, comptem amb experts que poden ajudar-te a entendre i aplicar els ajustos disponibles. Si necessites assessorament, no dubtis a contactar-nos.
